...PER FI SÓC A CASA...

...per fi sóc a casa...
Ara em ve de gust parlar d'un tema que genera debat a la meva classe, en el que sempre em quedo sola o amb alguns que no opinen i callen per no anar amb la que es queda sola. Sempre parlant del debat, no d'amistats.
El tema és aribar a convertir Cardedeu en una petita Barcelona. Quan els hi preguntes què és el que volen, o què els hi falta a Cardedeu, ells sempre contesten: una discoteca. I jo em pregunto: per? Perquè jo sempre penso que una discoteca només potser, avui, lloc de drogues, alcohol, baralles, amenaces, malentesos i víctimes. Digueu-me pesimísta si voleu.
Dec ser una d'aquestes poques persones que volen que Cardedeu segueixi sent el què és: un lloc tranquil amb seguretat, fins ara.
Sóc una d'aquelles que no es veu vivint a Barcelona. Potser m'hi arribaria a acostumar a la gran ciutat però no fa per mi.
Anem a Barcelona. Primer, el tren. Incomoditat. Ja no parlo tema horaris, que per això no hi falta gent. Saps allò que sempre diu ta mare: ves amb compte que no et preguin res, agafa bé la bossa. Doncs no saps fins quin punt té raó fins que et passa a tu. Ja os explicaré la meva petita història amb la bossa que no van arribar a robar-me perquè sóc la Super-Woman! (ironia)
Una vegada a Barcelona, situa't. Un munt de linies de metro que no saps ben bé on van, autobusos per tot arreu, taxis careros, bicing... un k'os! Ara, si tens prou cames, mou-te caminant! En un pas de zebra trenta persones en cada borera. Quan el semàfor es posa verd allò sembla Braveheard. I recorda de dur sempre la bossa entre les mans apretades com si estiguessis fent bola. Per no parlar dels personatges que et trobes...!
No m'enrotlo més, que si vull que la gent es llegeixi el que escric no vaig per bon camí, oi?
Només comentar el perquè he posat aquesta foto.
Quan torno de Barcelona amb tota aquella tensió que al dia següent em surten cruiximents (agulletes, paralant clar), surto per la porta del tren, creuo aquella porta tan divertida vermella que gira i veig aquelles escales cardedeuenques de pedra dic: per fi sóc a casa. Afluixo les mans de la bossa i respiro.
Sort!
cardedeuenca (krd10nk, rollo sms)