...CAMINS...

... camins ...
(qui ha cantat "que ara s'esvaeixen"?)
Quan anem per Cardedeu sempre anem pels mateixos camins ja que la nostra rutina sempre ens du als mateixos indrets: casa, treball, activitats o estudis. No provem d'agafar camins nous quan sabem que el nostre, de tota la vida, sempre hi arriba. No ens fixem en el que tenim al voltant. I de carrers, coneixem el nostre, el del noi que ens agrada i els quatre principals.
El passat divendres 30 de juny, amb la colla de joves i no tan joves al museu, vam anar a fer una passejada fotogràfica pel poble. Aquesta no s'assemblava gaire a la que he de fer cada dia. L'objectiu de la càmara a les mans va fer que descobrís paissatges i vistes. Quan era dalt de tot de Cardedeu, just a la Serreta, és quan vaig pensar: quina sort tens de ser cardedeuenca, encara que a alguns els hi costi pronunciar-ho...
Pròposits per aquest any i espero que compartits:
anar més a la serreta (quan faci bon temps)
apendre'm més els carrerons (per poder guiar aquell perdut en el cotxe que sempre em pregunta a mi i em quedo amb cara de noia de Mataró)
sentir-me una mica més (encara més!) orgullosa de ser de Cardedeu.

Sort!
cardedeuenca (krd10nk, rollo sms)