Un espai amb encant

Molta gent ha dit que li agrada, i és que aquest racó té el seu encant. La maleta de pintures, el cavallet, la cadireta plegable... són objectes propers que ens fan esboçar un somriure. Cardedeu es deuria omplir de petits tallers portàtils com aquest durant el dia del concurs de pintura ràpida. Aquí i allà, diferents mirades escrutaven l'entorn i mans destres les plasmaven. Avui, mirant cadascun dels quadres, retocedim en el temps i descobrim el nostre entorn.

Quin és el racó que més us ha agradat? quins records us evoca?

Deixeu-nos els vostres comentaris!

Benvinguts!

La sala d'exposicions s'ha transformat. Del sostre, en pengen garlandes de colors i, a mesura que anem travessant les sales, ens endinsem en els diferents espais de la Festa Major de Cardedeu i, alhora, anem retrocedint en el temps.

En aquesta exposició hi trobareu detalls que us recordaran altres temps, altres festes, altres llocs.

Us convidem a participar exposant les vostres experiències i records en aquest bloc. Afegir comentaris és molt senzill, només heu de fer 'click' a la paraula 'comentarios' que trobareu a continuació i escriure la vostra aportació.

AVUI INAUGUREM!

El Museu Arxiu Tomàs Balvey presenta una exposició amb Cardedeu com a protagonista.
Una mostra per conèixer com era Cardedeu fa uns trenta anys a través de les diferents obres guanyadores dels concursos de pintura ràpida celebrats per Festa Major entre els anys 1968 i 1979.
La mostra es complementa amb un treball fotogràfic de recuperació de la memòria històrica fet per joves i grans de la vila.

L’exposició es podrà visitar fins el proper 14 de setembre

L’exposició presenta una trentena d’obres que van participar en els concursos de Pintura Ràpida celebrats a Cardedeu entre els anys 1968 i 1979 i que han deixat un important fons de pintura amb Cardedeu com a protagonista.
Els concursos de pintura ràpida tenien lloc durant els dies de Festa Major, i és per això que l’exposició s’acompanya del elements propis de la Festa, amb les garlandes que guarnien els carrers per acollir els diferents actes: els balls, les sardanes, el cercavila amb gegants i capgrossos, i les titelles esdevenien els protagonistes de la Festa Major, convertint-la en un espai de trobada i convivència.
Alguns d’aquests indrets, trenta anys després, han desaparegut o es mostren modificats i permeten al visitant descobrir nous paisatges de la vila o recordar-ne d’antics alhora que convida a evocar històries passades.

“Joves i grans recuperen la memòria històrica de Cardedeu”
Des del Museu Arxiu Tomàs Balvey, i com a complement de la mostra que us presentem, s’ha dut a terme una activitat intergeneracional en la que joves i grans amb un passeig per diferents indrets del poble han compartit coneixements.
Prenent les pintures com a referència, un grup de joves de Cardedeu, guiats per un grup de gent gran, han redescobert el seu poble i han visitat els espais representats a les pintures. Els joves han aportat una nova mirada per mitjà de la fotografia i els grans han pogut compartir els seus records i experiències d’èpoques viscudes al Cardedeu d’abans.
El resultat d’aquesta experiència es reflexa en el material fotogràfic i documental que acompanya les pintures de l’exposició.

...PER FI SÓC A CASA...

...per fi sóc a casa...
Ara em ve de gust parlar d'un tema que genera debat a la meva classe, en el que sempre em quedo sola o amb alguns que no opinen i callen per no anar amb la que es queda sola. Sempre parlant del debat, no d'amistats.
El tema és aribar a convertir Cardedeu en una petita Barcelona. Quan els hi preguntes què és el que volen, o què els hi falta a Cardedeu, ells sempre contesten: una discoteca. I jo em pregunto: per? Perquè jo sempre penso que una discoteca només potser, avui, lloc de drogues, alcohol, baralles, amenaces, malentesos i víctimes. Digueu-me pesimísta si voleu.
Dec ser una d'aquestes poques persones que volen que Cardedeu segueixi sent el què és: un lloc tranquil amb seguretat, fins ara.
Sóc una d'aquelles que no es veu vivint a Barcelona. Potser m'hi arribaria a acostumar a la gran ciutat però no fa per mi.
Anem a Barcelona. Primer, el tren. Incomoditat. Ja no parlo tema horaris, que per això no hi falta gent. Saps allò que sempre diu ta mare: ves amb compte que no et preguin res, agafa bé la bossa. Doncs no saps fins quin punt té raó fins que et passa a tu. Ja os explicaré la meva petita història amb la bossa que no van arribar a robar-me perquè sóc la Super-Woman! (ironia)
Una vegada a Barcelona, situa't. Un munt de linies de metro que no saps ben bé on van, autobusos per tot arreu, taxis careros, bicing... un k'os! Ara, si tens prou cames, mou-te caminant! En un pas de zebra trenta persones en cada borera. Quan el semàfor es posa verd allò sembla Braveheard. I recorda de dur sempre la bossa entre les mans apretades com si estiguessis fent bola. Per no parlar dels personatges que et trobes...!
No m'enrotlo més, que si vull que la gent es llegeixi el que escric no vaig per bon camí, oi?
Només comentar el perquè he posat aquesta foto.
Quan torno de Barcelona amb tota aquella tensió que al dia següent em surten cruiximents (agulletes, paralant clar), surto per la porta del tren, creuo aquella porta tan divertida vermella que gira i veig aquelles escales cardedeuenques de pedra dic: per fi sóc a casa. Afluixo les mans de la bossa i respiro.
Sort!
cardedeuenca (krd10nk, rollo sms)

...CAMINS...

... camins ...
(qui ha cantat "que ara s'esvaeixen"?)
Quan anem per Cardedeu sempre anem pels mateixos camins ja que la nostra rutina sempre ens du als mateixos indrets: casa, treball, activitats o estudis. No provem d'agafar camins nous quan sabem que el nostre, de tota la vida, sempre hi arriba. No ens fixem en el que tenim al voltant. I de carrers, coneixem el nostre, el del noi que ens agrada i els quatre principals.
El passat divendres 30 de juny, amb la colla de joves i no tan joves al museu, vam anar a fer una passejada fotogràfica pel poble. Aquesta no s'assemblava gaire a la que he de fer cada dia. L'objectiu de la càmara a les mans va fer que descobrís paissatges i vistes. Quan era dalt de tot de Cardedeu, just a la Serreta, és quan vaig pensar: quina sort tens de ser cardedeuenca, encara que a alguns els hi costi pronunciar-ho...
Pròposits per aquest any i espero que compartits:
anar més a la serreta (quan faci bon temps)
apendre'm més els carrerons (per poder guiar aquell perdut en el cotxe que sempre em pregunta a mi i em quedo amb cara de noia de Mataró)
sentir-me una mica més (encara més!) orgullosa de ser de Cardedeu.

Sort!
cardedeuenca (krd10nk, rollo sms)

...m'agrada escriure però...
Quan estàvem a dalt de la Serreta, gairabé acabant la nostra ruta em vaig atrevir a dir que m'agrada escriure. Cal dir, però, que en cap moment vaig dir que ho fes bé. Simplement sóc d'aquelles que torna a llegir una i una altra vegada el que ha escrit per corretgir aquelles coses que no queden del tot bé. Sempre hi queden coses que no queden del tot bé.
I després de dir que m'agrada escriure no em podia quedar més de dos dies sense passar-me per aquí per escriure quatre ratlles. Aviso ja d'entrada que jo no sóc poètica com l'Esteve però que intento cuidar el català, no com el Bernabé i altres.
Com veig que aquest comentari d'entrada ja m'està quedant força extens, em sembla que tallo i deixo un altre fascicle en un altre apartat.

Sort!
cardedeuenca (krd10nk, rollo sms)

EL DRAC DE LA SERRETA

Tot i que era una gran fera,

i tenir la boca oberta,

ningú no es va fer enrera.

¡Aixó si, estàvem alerta!.

Som de Cardedeu, i hem tingut la sort,
de celebrar plegats les noces d´OR.

CARDEDEU

Si del fons del meu ser que encara vibra,

pogués belles paraules arrencar,

i amb elles fer una cançó tan viva,

que ta grandesa sabés cantar.

Voldria Cardedeu, oh terra meva aimada!,

forjar el més bell poema que s´ha fet,

perquè és tan bonica ta contrada,

com net i pur l´aire de tot l´indret.

Tu ets Cardedeu, desig pels de fora,

de Catalunya, per mi el millor.

Tresor amagat pel que t´ignora.

pel que t´estima: el més bell racó.

Joventut

Que bonic veure el jovent,
passejar pels Pinetons,

tot fen del passat present,
revivint les il.lusions.

Acompanyats de jovent

Una ruta feta a peu,
acompanyats de nois joves,
aprenent d´ells coses noves,
tot comentant Cardedeu.

Placa d'els pinetons

Aquesta es la placa dels pinetons, d'un home que es diu Santiago Rusiñol i Prats pero no em sona de res.

Plaça "L'Estrella"

Aquest es el Parc que jo anomeno "La estrella del home" en el cual hi ha 1 estrella i sota la estrella 1 pedra amb la Cara d'un home que no se qui es.

"Explicadors"

Els 3 principals explicadors de com era cardedeu anteriorment! esperem que estiguin el mes temps posible aqui mes amb nosaltres! i cuant acavi aquest taller els trovarem a faltar... Bueno dons aqui estan en la joieria, ojala no s'acaves mai el taller.

Petita explicació en els pinetons.

Records de sempre

Gaudin de la quietut en un parc de Cambrils.

Soca dels tres pins

A la soca dels tres pins hi ha una placa amb la primera estrofa de un poema dedicat a ella.

Oriol serra que li agraden les serres que venen a la serreta!

Aquesta es el cami on comença la serreta la qual a Oriol Serra li encanta ja que allà compra les seves serres! Oleeee!!! Si tinc faltes no les llegeixes i ja està i si les llegeixes es que les aceptes!

Can Fontova

Aquesta es la casa de Can Fontova que vem anar a veure tots junts.

Drac

Aqui es quant tots ens vam reunir junts en el drac i ens ho vem pasar molt bé.

Toots Nosaltreees!

Als Pinetons. Nosaltres al complet. A la vora d'una placa amb un poema escrit per l'Esteve. Tenim un artista entre nosaltres! =)

NOSALTRES

Gran passejada per Cardedeu. Han sortit unes fotografies genials!

Fotografia del grup a la Plaça de L'Església.

Mées fotoos (:

Aquí tots els que es van veure amb ànims de pujar fins a la Serreta. El drac i ells.

FOTOS DE C10

Aquesta és una de les fotos més... informals de la ruta per Cardedeu.
durant una tarda amb el avis i els joves de Cardedeu vam anar per Cardedeu perquè ens diguessin com era abans Cardedeu.
























Son alguns uns dels avis de Crdedeu que van fer de model x un dia.

Va ser al final de la ruta que ens vem donar compte que no haviem fet fotos a la estació de Cardedeu.

Aquesta fotografia la penjo perqué casi e mato fent-la i crec que s'ha de posar per el meu valor! Aleee!

ITINERARIS PER CARDEDEU

El passat divendres vàrem iniciar l'activitat intergeneracional "Cardedeu pintat", organitzada des del Museu Arxiu Tomàs Balvey de Cardedeu (MATBC) amb l'objectiu de poder oferir a joves i grans l'oportunitat de compartir coneixements, alhora que recuperen i redescobreixen conjuntament la història i el patrimoni del seu poble.

És així com un grup de dotze joves acompanyats per cinc persones grans de Cardedeu i personal del Museu van realitzar una sèrie d'itineraris per diferents espais del poble per tal de redescobrir amb uns altres ulls carrers i indrets que veuen diàriament, però dels quals molt sovint desconeixen la seva història.

L'experiència va ser un èxit: mentre el "sabis" del poble ens guiaven a travès dels llocs més emblemàtics i ens explicaven com eren abans aquests mateixos espais, així com anècdotes d'aquelles que no es troben als llibres, els joves feien les fotografies que hauran d'acompanyar les pintures de l'exposició "Cardedeu pintat".

La ruta que vam seguir va ser: Plaça Anselm Clavé, Plaça de l'Església, Plaça Flors de Maig, Plaça de Sant Corneli, Plaça Francesc Macià, Can Fontova, Parc Els Pinetons i Plaça Sant Joan. Els que encara van tenir forces vam anar fins a la Serreta, passant abans per la Granja Viader. Per sort, el temps va ser esplèndid i vam poder gaudir de la llarga passejada.

CARDEDEU PINTAT

"Cardedeu pintat" és el títol de l'exposició que s'inaugurarà el el 4 de juliol de 2008 al Museu Arxiu Tomàs Balvey (MATBC). Aquesta vol mostrar una selecció de pintures del fons de la col·lecció realitzades del 1968 al 1979 en el context de la Festa Major amb Cardedeu com a protagonista.

Paral·lelament, des del museu hem organitzat una activitat intergeneracional en la que joves i grans compartiran coneixements amb l’objectiu de redescobrir la història i el patrimoni de Cardedeu, i alhora podran realitzar un treball artístic/documental destinat a completar l'exposició. Tenint com a referència les pintures, un grup de joves aportarà una nova mirada per mitjà de la fotografia, mentre que els més grans compartiran els seus records i experiències relacionades amb la història i el patrimoni de Cardedeu, testimonis orals que seran enregistrats i que posteriorment, juntament amb les fotografies, acompanyaran i oferiran un contrast a les pintures de l’exposició.

Amb la creació d'aquest bloc, s'ha volgut oferir als participants la possibilitat de compartir detalls de l'experiència i el procés de l'activitat, i que aquest sigui a partir d'ara un espai on poder compartir experiències similars.