Si del fons del meu ser que encara vibra,
pogués belles paraules arrencar,
i amb elles fer una cançó tan viva,
que ta grandesa sabés cantar.
Voldria Cardedeu, oh terra meva aimada!,
forjar el més bell poema que s´ha fet,
perquè és tan bonica ta contrada,
com net i pur l´aire de tot l´indret.
Tu ets Cardedeu, desig pels de fora,
de Catalunya, per mi el millor.
Tresor amagat pel que t´ignora.
pel que t´estima: el més bell racó.
No hay comentarios:
Publicar un comentario